Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Motril, mon amour o el Reino de la tapa ...
La fiel descripción de los mejores, peores y malos momentos que han pasado por mi corta y extraña vida. Reflexiones en voz alta, arrebatos como diria alguien que conozco y me conoce. En definitiva mi esencia, mi yo, mi verbo. Sed bienvenidos/as y disfrutad del espectáculo.
Este soy yo ...
Motril, mon amour o el Reino de la tapa ...
1 comentario:
Únics! El cervell humà funciona com una totalitat i és un sistema flexible que afavoreix l'aprenentatge permanent. És el nostre entorn i la relació que establim amb ell, en tant que solucions adaptatives, el que ens determina, el que fa que cada dia siguem diferents (per allò que hem après) i que no hi hagi dos cervells ni dues persones iguals en el món. Que som éssers veritablement únics. El nostre cervell està sempre alerta per adaptar-se a les noves situacions. A cada repte, el cervell respon de la millor manera que sap (coneixements emprats, solucions adaptatives apreses) per poder sobreviure, autorealitzar-nos i progressar. "Aprenem segons les demandes de l'exterior; el nostre entorn ens determina; som únics; cadascun de nosaltres processa la informació i s'imagina la realitat de diferent manera; som el resultat de tot allò que hem viscut i de com ho hem viscut; la pràctica de la vida diària és la principal font de l'aprenentatge; la nostra imaginació no és nostra com tampoc ho és la nostra actitud: finalment és el medi ambient el que ens fa; la imaginació és la conseqüència dels canvis condicionats per l'entorn en les nostres connexions neurals..." És la nostra interrelació i interacció amb l'entorn(demandes externes) i la subjectivitat del nostre món interior (demandes internes), el que ens fa únics i irrepetibles...
Cadascun de nosaltres diferent... quin munt de coses per descobrir! Des de llavors he pogut comprovar que cada persona és un univers en ella mateixa, feta de pols estel.lar, de forats negres, de nebuloses, amb els seus planetes, satèl.lits i llunes, amb els seus punts d'explosió i d'implosió, amb els seus "moments de brillantor encegadora i amb els de la més gran i esfereidora foscor. Impossible que existeixin dues persones iguals o dos cervells idèntics. Perquè no ens hem relacionat amb la mateixa gent ni hem viscut ni hem parlat ni hem interioritzat ni reflexionat les mateixes coses ni de la mateixa manera. Si cinc minuts de conversa amb un desconegut poden deixar-nos una forta empremta i determinar el nostre futur, imagineu-vos què pot fer amb nosaltres l'entorn familiar, viscut dia a dia durant tants anys, o l'escola o els amics o el treball o l'assumpció o l'evitació de reptes, de responsabilitats o l'humor o la seva absència o solemnitat del nostre entorn.
Som molt més adaptatius i canviants del que volem reconèixer: ens resulta molt més fàcil creure allò que tot està escrit i predeterminat a priori, que veure'ns com un resultat evolutiu. En el primer cas, com que no hi ha res a fer, la nostra involucració és converteix en una absurditat; el el segon, veure'ns com un resultat evolutiu i de constant aprenentatge, ens obliga a haver d'escollir quina mena de vida volem viure, adonant-nos del nostre entorn i de com hi interactuem, escollint la millor forma d'interrelació...
Som únics, encara que no en siguem conscients, però adonar-nos de la nostra "universalitat" representa un sal evolutiu, i això vol un esforç, un esforç que has sabut fer i continues fent. Moltíssimes felicitats!
Publicar un comentario