El límit

Avui és un d'aquells dies que et planteges realment on és el límit. Tinc una situació cada cop més insostenible a la meva feina, però els directament implicats em demanen per sobre de tot paciència, que tot s'arreglarà, que ja m'ho notaré.
Paraules, sempre paraules, però els fets són que la meva salut es resenteix. El color blanc cada cop més present al cap, la massa corporal cada cop menys present al meu cos, un mal al pit realment sospitós que no para de maridar-se amb dosis generoses de nicotina.
Espero veure la llum del final d'aquest túnel ben aviat. Perquè sino, les conseqüències no se de quina magnitut poden arribar a ser. Espero que no siguin greus, però el present no és gaire propici per grans al·legries.
Esperem que tot s'arregli, ben aviat.
Una cançó que resumeix el meu sentir, i que feia temps que no es feia servir per mi en una feina, Garbage "I'm think I'm paranoid"
Espero poder seguir informant, sino quedeu tots convidats al meu funeral. No s'oferiran pastetes de té ...