Tal dia va fer un any

Doncs si. Avui, diada nacional de Catalunya, fa un any del principi del viatge en solitari. Avui, tot just, fa un any que vaig començar a caminar sol amb pas ferm i decidit. Tal dia com avui enllestia la meva mudança a les terres de l'Alt Maresme, amb tres costelles malmesses i el sarró plé d'il·lusions i espectatives.
Ha estat un any complert, ple de moments de tota mena i que ha acabat amb dues sensacions clares : una primera d'estabilitat i una segona de tranquil·litat.
En un any he viscut a tres comarques diferents, però com m'agrada dir a mi, vull complir la dita castellana de "virgencita déjame como estoy". M'agrada, i molt, la meva nova residència, aquesta zona tant i tant maca i em sento com si hi hagués viscut sempre. Ara tot sembla molt més a prop encara que continui estant lluny. I ara tot va rutllant, mica en mica, de la manera que hauria d'haver estat sempre però que de vegades el neguit i les ansies de correr no han deixat que fos com ha de ser.
La tranquil·litat ens ajudarà a ser honestos, justos i sobretot conseqüents.
Avui també és un dia de ressaca, ens estem fent grans i segons quins excessos cada cop costen més de pahir. Però amb bones dosis d'analgèsic i descans tot es torna a possar a lloc.
Per cel·lebrar deixo una cançoneta dels Metallica i la simfònica de San Francisco, que ha anat i venint en tot aquest temps, i que no soc l'únic a qui l'agrada sentir-la.
Amb això enllesteixo, no sense dir abans : feliç primer aniversari d'una nova etapa !
Seguirem informant ...